Estats de Savoia

Estats de Savoia, Monarquia Savoiana o, de manera sintètica, però imprecisa, Savoia, són les designacions historiogràfiques amb què es coneix el conjunt de possessions de la dinastia dels Savoia pel que fa al període anterior a 1720; per al període 1720-1861 hom tendeix a designar aquest conjunt pluriestatal com a Piemont-Sardenya (o, a voltes, monarquia sarda o sardopiemontesa).

Els monarques savoians, successivament comtes i ducs de Savoia, foren, així mateix, prínceps del Piemont, ducs d'Aosta i comtes de Niça, i, d'ençà 1720, també reis de Sardenya.

Coetàniament els Estats de Savoia eren coneguts en el concert internacional com a Savoia fins al 1720, i d'ençà de llavors, arran la titulació reial, com a Sardenya (o, en fonts franceses, també Estats Sards).

Començats a bastir en l'edat mitjana, els Estats de Savoia tingueren com a centre neuràlgic, successivament, Savoia i el Piemont. Consistien en un conglomerat d'estats independents units per la persona del monarca (Estat compost) fins que el 1847 foren fusionats en un sol Estat unitari sota el nom oficial de Regne de Sardenya, el qual impulsaria el procés d'unificació italiana i acabaria transformant-se en Regne d'Itàlia el 1861, si bé pel camí hagué de cedir a França els territoris fundacionals, Savoia i Niça.

Savoia (en el sentit ampli del terme) era un dels estats més antics d'Europa amb existència continuada, i agent secundari, però actiu, del concert europeu.